Phantom. Mies as Rendered Society

Fer una lectura social i pragmàtica del pavelló Mies van der Rohe: aquest és l'objectiu de la intervenció d'Andrés Jaque. Nascut a Madrid l'any 1971, aquest arquitecte ha decidit centrar-se en la part mai vista d'un dels edificis més fotografiats de l'arquitectura moderna: el soterrani. Des de la reconstrucció del pavelló el 1986, aquest espai ha amagat tot el teixit social i tecnològic necessari per a la creació del pavelló minimalista que tots coneixem. Material de neteja, escales, màquines, fins i tot una corretja de gos: l'objectiu de Jaque, que ha posat aquests objectes a la vista de tothom, és mostrar la relació entre la puresa de la façana i un pragmatisme inevitable. Després d'un temps tancat, el pavelló reobre, doncs, amb una oportuna reflexió sobre el pavelló mateix i sobre les realitats fantasmagòriques que hi ha darrere de les coses.

Read more

Plans de futur

Aquest projecte posa l'atenció en un aspecte molt fosc: el dels nens soldat. Sovint ens mostrem sords a qüestions incòmodes com aquesta, ignorada per l'agenda política i també pels mitjans. L'exposició Plans de futur, dels fotògrafs Álvaro Laíz i David Rengel, ens apropa a uns personatges marcats per l'horror de la guerra i que ara s'enfronten al repte de construir una nova vida.
Com a pràctica habitual l'exèrcit de rebels Lord's Resistence Army (LRA), el líder del qual, Joseph Kony, es troba entre els criminals de guerra més buscats per les autoritats internacionals, fa més de 25 anys que segresta nens a la frontera entre Uganda i el Sudan. Els nens se'ls entrena com a soldats per lluitar contra l'exèrcit d'Uganda i les nenes se les utilitza com a esclaves sexuals per proveir de nous soldats per a la batalla. Alguns d'aquests infants aconsegueixen escapar i tornar a les seves llars, però sovint es troben amb un segon drama: el rebuig dels seus per por de represàlies o pel dolor que aquests nens simbolitzen. L'exposició presenta retrats d'aquests supervivents amb un rerefons on tots ells escriuen el que han perdut en aquesta traumàtica experiència i quins són els seus plans de futur, un camí obert a l'esperança.

Read more

Complicitat en les mirades

En preguntar-li a la fotògrafa Isabel Muñoz amb qui li faria il·lusió compartir una exposició no va dubtar ni un moment: amb Eduardo Momeñe, la persona per la qual ella va decidir dedicar la seva vida a aquesta professió. Momeñe és conegut per la seva faceta teòrica, autor de diversos assajos entre els quals destaca La visión fotográfica, una obra de referència per entendre els mecanismes i el llenguatge fotogràfic. "La realitat és indefinida i la definim amb la nostra mirada". "Que les nostres fotos siguin intel·ligència en imatge". Idees com aquestes van inspirar una jove Muñozen els seus inicis de relació amb la càmera. Momeñe, però, també té una llarga trajectòria que començà amb la seva primera exposició a la barcelonina galeria Nikon l'any 1974. Ara es reivindica el seu treball amb diverses exposicions com la que li dedicarà el Círculo de Bellas Artes de Madrid el proper setembre o aquesta a la Galeria N2, presentant obres significatives de l'etapa que coincideix amb els inicis de Muñoz. Imatges enigmàtiques com la que mostra aparentment dos edificis d'una plaça de la ciutat holandesa 

Read more

El Paral·lel, 1894-1939. Barcelona i l'espectacle de la modernitat

El CCCB nos presenta en esta exposición una mirada muy interesante sobre una Barcelona que pocos recuerdan.
Una pieza de la historia de Barcelona que, como tantas otras, fue silenciada, borrada y olvidada por las guerras del siglo XX y en especial por la Guerra Civil.

En la exposición tenemos oportunidad de conocer los orígenes y el posterior desarrollo de una de las calles con más teatros de Europa en aquellos momentos. Aunque la mayoría de obras y espectáculos que volvían loco al público entonces ahora nos parecerían muy naïve, aburridos u horribles, no podemos juzgarlos con nuestros criterios modernos.

También se deja entrever en la expo la evolución del ingenuo mundo de principios del siglo XX a un mundo más moderno con problemas mucho más actuales como la droga, la prostitución o las disputas políticas.

Es de destacar la sección dedicada a la prostitución, en la que nos enteramos que alrededor de 1910, las prostitutas en Barcelona tenían un carnet y pasaban revisiones médicas semanalmente. Quizá debería de aprender de eso la actual alcaldía.



También es relevante, aunque quizá resulta un poco excesiva y escasamente explicada, una extensa colección de obras pictóricas de autores como Opisso o Picasso, inspiradas en los locales y los personajes del Paralelo.

Read more